Avui Sant Jaume i se’l representa portant una petxina perquè és el símbol clàssic dels pelegrins del Camí de Sant Jaume, l’utilitzaven com a prova d’haver arribat a Santiago de Compostel·la i servia pràcticament com a estri per beure aigua durant el viatge.

Sabies que a l’entrada de l’església de Valldonzella hi ha una tridacna gigas natural que fa de pica d’aigua beneitera i que està, muntada sobre ferro forjat?

La pica de l’aigua beneita (també anomenada beneitera), és el receptacle que conté aigua beneita amb la qual els fidels se senyen (és a dir, fan el senyal de la creu) en entrar o sortir del temple, se solen trobar a les entrades dels edificis de les esglésies.

A Catalunya, serà a partir del barroc (s.XVII-XIII) quan les piques d’aigua beneita prenen forma de petxina o fins i tot poden estar fetes amb grans petxines naturals, com la tridacna gigas que hi ha a Valldonzella.

La petxina és un símbol de regeneració antiquíssim i ha esdevingut un dels símbols universals de la feminitat creadora i regeneradora, i associada també a la lluna. En el cristianisme, la petxina esdevindrà símbol de regeneració, de renaixement, en aquest cas espiritual, lligat sobretot a la vida eterna. I serveix per recollir i abocar l’aigua de manera simbòlica en el moment del Baptisme.

Per si voleu saber més d’una l’altra pica beneitera que hi ha a la Sagrada Família.
Potser és l’altra part de la mateix molusc que hi ha a Valldonzella?…