Història

Santa Maria de Valldonzella és un monestir de monges de l’Orde del Cister, amb més de vuit segles d’història viva a Barcelona.

Va començar com una petita comunitat femenina religiosa sobre el 1147, i documentada el 1175, a l’ermita dedicada a Santa Margarida als boscos de Collserola (Santa Creu d’Olorda).  Aquell primer assentament es coneixia amb el nom de Vall Donzella i va marcar l’inici d’una comunitat que, al llarg del temps, es va veure obligada a traslladar-se en diverses ocasions per causes polítiques, socials i militars.

El 1237 es constituí oficialment com a comunitat d’orde cistercenc de Santa Maria de Valldonzella, gràcies a una donació del bisbe de Barcelona Berenguer de Palou, utilitzant el topònim de l’emplaçament original.

Degut a la inseguretat que patia aquesta comunitat a Collserola, el 1263 Jaume I concedí un privilegi per comprar un terreny prop de Barcelona per construir un monestir més segur i passà a anomenar-se Reial Monestir de Santa Maria de Valldonzella. Uns anys més tard, el 1269, el bisbe de Barcelona va traslladar la comunitat al lloc de la Creu Coberta a l’anomenat Camí de Martorell (encreuament Gran Via amb Viladomat) a curta distància del Portal de Sant Antoni.  

Durant el segle XIV, ja situat a la Creu Coberta, el monestir es convertí en un referent i un lloc de pas i acollida per reis i nobles quan viatjaven a Barcelona. Fins i tot el rei Martí l’Humà hi va morir l’any 1410, fet que va donar rellevància històrica a Valldonzella. Durant segles, el monestir va tenir gran prestigi social i espiritual, amb nombroses monges i importants patrocinis nobiliaris i eclesiàstics. 

La comunitat va patir moments difícils: durant la Guerra dels Segadors (1640-1659) el monestir va ser destruït i abandonat. La comunitat va fugir el 1660 cap a dins de la ciutat, al Priorat de Natzaret que Poblet tenia a Barcelona, prop de la porta de Sant Antoni (actuals carrers Valldonzella i Joaquim Costa).

Aquest nou emplaçament fou incendiat el 1909, durant la Setmana Tràgica i les monges van ser acollides per la família Valls, a la Torre dels Pardals, al Guinardó.

Superant totes aquestes adversitats, la comunitat, sota el guiatge de l’abadessa Esperança Roca i Roca i amb el suport del director espiritual de la comunitat  Dr. Josep Torras i Bages, va impulsar la construcció de l’actual monestir. Les obres van començar el 1911 i el 1913 les monges ja pogueren traslladar-s’hi, tot i que l’església no fou consagrada fins al 1922.

Durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) la comunitat es disgregà: algunes marxaren a l’estranger i altres a cases de familiars. El monestir va ser alterat i transformat en dispensari i hospital antituberculós gràcies al seu emplaçament assolellat a la falda del Tibidabo.

Després del 1939, el monestir fou restaurat i retornat al seu ús, i fins a l’actualitat la comunitat viu a aquest edifici. 

El 1956 es fundà la Federació de Monges Cistercenques d’Espanya, impulsada i presidida per l’abadessa M Esperança Suñol.  El Monestir de Valldonzella esdevingué la Casa de Formació de totes les monges cistercenques d’Espanya.

Avui, el monestir continua sent un espai de pregària, silenci i acollida, obert a la ciutat i fidel a la seva tradició de la vida monàstica cistercenca.