Bernardí Martorell arquitecte de l’actual Monestir de Valldonzella, va començar a construir l’Església un cop enllestida la zona d’habitatge de la comunitat. No fou fins el 1915 que s’hi posà la primera pedra i el 1922 es consagrà de l’església.

El presbiteri tenia com a element central un baldaquí neogòtic que protegia l’altar i emmarcava la imatge de l’Assumpció. El baldaquí feia vuit metres d’alçada i dos de fondària, d’una gran verticalitat i era suportat per quatre columnes de marbre fosc, de secció quadrilobulada i amb capitells amb poms de roses. Era metal·lic amb obertudes lobulades simples i compostes i nombrosos elements decoratius (palmetes, flors fulles, formes geomètriques neobizantines, querubins, sanefes diverses, formes sortins en espiral que recordaven el bàcul abacial…), i estava coronat per una agulla arquitectònica.

Es diu que Bernardí Martorell va demostrar el seu domini en orfebreria en el disseny i execució del baldaquí, les llànties, canelobres de peu i penjants i el combregador.

El baldaquí fou destruït durant la Guerra Civil.