Avui 10 de febrer se celebra Santa Escolàstica, una santa molt vinculada a l’orde de Sant Benet.

Va néixer a Núrsia, Úmbria, ca. 480 i morí a Piumarola, Villa Santa Lucia, 547. Va ser una dona italiana, germana bessona de Benet de Núrsia que es va consagrar a la vida religiosa. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes i es considera inspiradora (no va fundar l’orde, de fet) i patrona de les monges benedictines.

Germana, potser bessona de Benet de Núrsia, es va consagrar a Déu de molt jove i sempre va seguir les directrius del seu germà, de qui se sentia molt propera. 

El seguí a Subiaco i Cassino, on va fundar un monestir femení al peu de la muntanya. Per això, i tot i que no hi hagué monestirs de monges benedictines fins segles més tard, se la considera fundadora de la branca femenina de l’Orde de Sant Benet.

L’única font que en tenim per a la seva vida és el segon llibre dels Diàlegs de Gregori el Gran, que narra anècdotes diverses on apareix també sant Benet, per la qual cosa se sap molt poc d’ella mateixa.

Els dos germans es trobaven un cop l’any a un lloc a mig camí entre els dos monestirs, casa que es convertí en comptes de pelegrinatge. Gregori explica que en una de les últimes trobades, poc abans de morir, Escolàstica demanà al seu germà que, tot i que s’havia fet fosc, es quedés per continuar amb el diàleg espiritual que mantenien. Benet s’hi oposà, ja que no volia infringir la seva regla i havia de ser al monestir per al sopar; llavors Escolàstica va implorar al Senyor que no deixés marxar Benet i es desfermà una violenta tempesta que va impedir la marxa del germà fins l’endemà al matí.

Poc després, Benet va saber que la seva germana havia mort i la sebollí al mateix lloc on després ell mateix seria enterrat, mesos després; diu Gregori: “com les seves ments sempre estaven unides en Déu, de la mateixa manera els cossos van ésser també aplegats en un mateix sepulcre”.

Les relíquies d’Escolàstica i Benet són sota l’altar major de la basílica de Montecassino. Durant l’Edat mitjana, però, i paral·lelament a la pretesa translació de les restes de sant Benet a l’Abadia de Saint-Benoît-sur-Loire, es cregué que les restes de santa Escolàstica havien estat traslladades a segle ix a l’abadia benedictina de Juvigny-sur-Loison (llavors, Juvigny-les-Dames, prop de Le Mans), on eren venerades. En ésser destruïda l’abadia, durant la Revolució francesa, les restes van passar a la parròquia del poble.

Una llegenda sense fonament, estesa a la regió de Teramano, parla d’un martiri de la santa, a la qual se li haurien amputat els pits. Tot i tractar-se d’una llegenda pietosa, però falsa, era invocada per això com a protectora de les dones que havien tingut fills. També s’invocava contra les tempestes i els llamps.