Benet de Núrsia (Norcia, 3 de març de 480 – abadia de Montecassino, 23 de març de 547) fou un patrici romà cristià, fundador de monestirs i autor de la Regula, que va donar origen a l’orde benedictí. Considerat com a pare del monaquisme occidental, és venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Quan la seva mare morí, Benet i la seva germana Escolàstica foren confiats a la dida Ciril·la. A dotze anys, Benet fou enviat a estudiar lletres i potser dret a Roma, però adonant-se de la vida libidinosa dels seus companys i, en general, de la mala vida a la ciutat, l’abandonà i decidí retirar-se a fer vida eremítica per lliurar-se a Déu. Visqué sol en una cova de Subiaco, al mont Taleo. A Subiaco hi visqué tres anys, fins a la Pasqua del 500. Llavors acceptà de guiar altres monjos, ja que havia estat elegit abat de Vicovaro. Pel rigor de la disciplina que hi va imposar, i per enveges, uns quants monjos intentaren emmetzinar-lo, però segons la llegenda un corb el va salvar. Benet tornà al seu retir de Subiaco, on hi visqué durant trenta anys, predicant l’evangeli i, cada vegada més conegut a la comarca, acollint-hi els nombrosos deixebles que volien seguir-ne l’exemple. 

Amb uns quants deixebles anà cap a Cassino, a mig camí entre Roma i Nàpols, on en un turó fundà un nou monestir, Montecassino l’any 529 i és on escriví la regla i actualment hi ha la seva tomba junt amb Santa Escolàstica.

Sant Benet va contribuir més que ningú a l’ascens del monaquisme a Occident. La seva Regla va ser el document fundacional de milers de comunitats religioses a l’edat mitjana. Fins als nostres dies, la Regla de Sant Benet és la Regla més comuna i influent utilitzada per monestirs i monjos, més de 1.400 anys després de la seva redacció.