ARMORIAL m Llibre on es recullen, indexen o inventarien els escuts d’armes.

Donem entrada, en el nostre web, a l’Armorial de Valldonzella, estudi realitzat que va ser presentat al Monestir de Santa Maria de Valldonzella en una conferència. Com que l’heràldica és una disciplina auxiliar de la història, amb un llenguatge molt concret i específic, hem cregut oportú fer una petita introducció a aquest llenguatge per poder entendre millor la descripció dels escuts d’armes, que en llenguatge tècnic es diu BLASONAMENT. A mesura que anem introduint els escuts de les abadesses i altres personatges relacionats amb la història del cenobi, anirem fent incís en la terminologia de la Ciència del Blasó.

Una de les finalitats, va ser reproduir, amb esperit crític, tots els escuts que hi ha a les columnes al voltant del presbiteri de l’actual monestir, construït segons el projecte de l’arquitecte Bernardí Martorell i Puig, que va iniciar la construcció l’any 1913. En aquestes columnes s’hi van posar la majoria dels escuts de totes les abadesses que havia tingut la comunitat fins llavors. Després de fer fotografies i “despenjar-los”, simbòlicament, de les columnes, vam poder observar-hi algunes imprecisions heràldiques que esmentem, amb esperit crític, en aquesta investigació. També van ser inclosos dos escuts de bisbes que hi ha en uns vitralls.

Estudi realitzat per iniciativa pròpia cap a l’any 1986 i presentat en una conferència, l’any 1992, a la Comunitat Cistercenca de Valldonzella, el treball havia romàs en un calaix, temps durant el qual el projecte d’edició ha anat madurant, fins que finalment, ara, ens hem decidit a publicar-lo amb els recursos tecnològics que al segle passat encara no existien. Amb la perspectiva del temps, tot treball sempre podria ser millorable en algun aspecte. Conscient d’aquesta realitat, us anirem presentant la investigació amb els coneixements i capacitats que tenia llavors.

Com a pas previ, és necessari explicar com neix l’ús dels escuts d’armes i el per què el seu ús es va anar estenent a totes les capes socials, no solament de les classes nobles, encara que val a dir, que sí d’una manera predominant, però no exclusiva.

Pere F. Puigderrajols i Jarque
Diplomat en heràldica
Institució Armand de Fluvià de Genealogia i Heràldica