L’Heràldica és la ciència o disciplina autònoma, auxiliar de la història i l’arqueologia que estudia l’origen, formació i desenvolupament dels escuts d’armes, i n’exposa els mètodes i les regles. Neix per necessitats guerreres cap a la segona meitat del segle XII, quan en el camp de batalla els cavallers han esdevingut irreconeixibles a causa del casc -tothelm- que els cobria totalment la cara. L’escut que portaven subjectat al braç va ser el lloc on es començaren a posar “senyals de reconeixença personals i individuals” de manera sistematitzada, és a dir, amb uns colors i unes normes que anteriorment no existien. Etimològicament, escut d’armes prové de l’anglès “Coat of arms” escut que es porta al braç. Al principi, aquests escuts d’armes eren usats per prínceps, magnats i nobles, de tal manera que al segle XIII ja podem trobar escuts de burgesos, pagesos i menestrals, persones de l’àmbit eclesiàstic, o el dos botxins, any 1376 i 1384, de la ciutat d’Arràs,un ofici vil que no té res a veure amb la noblesa.
I és que aquests escuts es convertiren en “el sistemàtic ús d’emblemes hereditaris centrats sobre l’escut”, o sigui, van esdevenir hereditaris, motiu pel qual, a Catalunya diem que tenim escuts de llinatges, (no de cognoms) els quals corresponen a l’HERÀLDICA GENTILÍCIA. També van començar ha haver escuts heràldics de ciutats, viles o nacions, del que es qualifica com a HERÀLDICA CÍVICA. També les corporacions, com ara confraries, gremis o ordes de cavalleria, monestirs van generar una heràldica amb uns tres característics que és qualificada com a HERÀLDICA CORPORATIVA. No menys important, i ja en una època més avançada, podem parlar d’HERÀLDICA ESPORTIVA, on tenim escuts dels equips de futbol, bàsquet, o també de les federacions esportives; com també tenim l’HERÀLDICA COMERCIAL, encara que trobaríem molts exemples que no es regeixen per l’estricta reglamentació de la Ciència del Blasó, la qual tracta de la nomenclatura i classificació sistemàtica de tota la terminologia dels usos de les armories.
Per descriure un escut, és a dir, per explicar el que hi ha, diem que es fa el blasonament, terminologia derivada del verb l’alemany (blasen) que vol dir tocar el corn, l’instrument que a l’edat mitjana es feia servir per anunciar l’arribada dels cavallers als torneigs i, tot seguit, els Heralds passaven a fer el blasonament, el qual consistia en la descripció i autenticació de l’escut de cada cavaller que concorria al torneig. Per sobre dels Heralds, hi havia els Reis d’Armes, i per sota, els Persevants, eren, en definitiva, els tres entesos en matèria d’escuts i, una de les missions era que ningú no portés un escut igual a un altre o que fes ostentació d’unes armes que no li eren reconegudes.
Per a la representació gràfica del escuts ens servim dels esmalts, que consten de dos metalls –or i argent; i quatre colors –gules, atzur, sinople, sable que son els més habituals. Fig. 1, 2, 3, 4 5 i 6 El sable, en comptades ocasions, pot fer la funció de metall o color. Per una qüestió de contrast, atès que els escuts s’havien de veure d’una distància de 185 metres, sempre cal combinar color sobre metall o al contrari.
Pere F. Puigderrajols i Jarque
Diplomat en heràldica
Institució Armand de Fluvià de Genealogia i Heràldica
