Santa Maria de Valldonzella és un monestir amb més de vuit segles d’història viva a Barcelona. Els seus orígens es remunten al 1237, quan es va establir a Santa Creu d’Olorde, prop de Vallvidrera. Aquell primer assentament va marcar l’inici d’una comunitat que, al llarg del temps, s’ha vist obligada a traslladar-se en diverses ocasions per causes polítiques, socials i militars.
Durant el segle XIV, ja situat a la Creu Coberta, el monestir es convertí en un lloc de pas i acollida per reis i nobles. Fins i tot el rei Martí l’Humà hi va morir l’any 1410, fet que va donar rellevància històrica a Valldonzella. Malgrat això, la comunitat també va patir moments difícils: el convent va ser destruït durant la Guerra dels Segadors i incendiat posteriorment en la Setmana Tràgica de 1909.
Superant totes aquestes adversitats, la comunitat, sota el guiatge de l’abadessa Esperança Roca i amb el suport del bisbe Torras i Bages, va impulsar la construcció de l’actual monestir. Les obres van començar a inicis del segle XX i el 1913 ja s’hi pogueren traslladar les monges, tot i que l’església no fou consagrada fins al 1922.
L’edifici actual, projectat per l’arquitecte modernista Bernardí Martorell, combina influències gòtiques i mudèjars, i representa un exemple únic del modernisme català aplicat a l’arquitectura religiosa. Avui, el monestir continua sent un espai de pregària, silenci i acollida, obert a la ciutat i fidel a la seva tradició cistercenca.
